Gna. Assumpta Bardolet i Pujol, OSB

Comunicat oficial | La Gna. Assumpta Bardolet i Pujol, OSB, entra a la plenitud de la vida en Crist

La nostra Gna. Assumpta Bardolet i Pujol ha mort, avui, 25 de juny de 2026, en el transcurs de la migdiada.

Gna. Assumpta Bardolet i Pujol, OSB

Era la sisena dels vuit fills de la llar de Torelló dels Bardolet Pujol. Els pares eren en Josep i la Francesca. Una família molt arrelada a la vil·la, coneguda i estimada pels convilatans. El pare fuster i la mare feia “cotilles”, comentava ella amb humor. Dels germans, un va ser capellà de la diòcesi de Vic i el més petit escolà de Montserrat a la dècada dels anys 40 i després monjo i abat del monestir de Santa Maria de Montserrat.

La gna. Assumpta va néixer el dia 7 de desembre de 1926 i entrà al monestir de Santa Cecília, quan encara era residència provisional de la comunitat de Sant Benet de Mataró, el 16 de setembre de 1948. El 24 d’abril de 1949 vestí l’hàbit amb el nom de Maria Mercè. Hi va fer la professió temporal per aquest monestir el 30 d’abril de 1950 i visqué la unió de les dues comunitats de Santa Clara de Barcelona i de Sant Benet de Mataró, essent testimoni de l’infantament del nou monestir de Sant Benet de Montserrat. 

Professà solemne per aquest monestir el 28 de maig de 1953. Jove professa encara, la mare Maria Cecília Boqué, nomenada abadessa el 12 de desembre de 1954, li confia les responsabilitats de consellera i mestra de novícies.

Ha sigut una columna sòlida de la nostra comunitat. Se li han confiat els serveis de priora, majordoma, mestra de novícies, cantora, hostatgera, responsable del taller de ceràmica, portera, entre d’altres. Li agradava cantar i llegir i ho feia amb cura, dignitat i una veu molt bonica. En tots ha excel·lit amb senzillesa, estimació i promptitud per servir. 

Dona de seny, fidel, afable, recta, discreta, agraïda, ha passat fent el bé a cadascuna de les seves germanes. Transmetia saviesa, alegria, dolcesa i pau interior. Com a monja ha reconegut el Crist que era el seu viure en la comunitat i d’una manera especial en les tres abadesses que ha tingut. La fidelitat a l’ofici diví i a la vida de comunitat l’han caracteritzat. Sempre tenia un somriure i un bon consell per a tothom que se li apropava.

Ha estat rebuda pel Senyor per viure plenament, en la seva esperança no ha estat confosa. Descansi en pau i sigui intercessora de la seva família que tant ha estimat i de la seva comunitat, que molt la trobarà a faltar.

Monestir de Sant Benet 25 de juny de 2026.