Gna. Eulàlia Sanahuja i Milà, OSB

Comunicat oficial: Traspàs de la Gna. Eulàlia Sanahuja i Milà, OSB.

Gna. Eulàlia Sanahuja i Milà, OSB

La comunitat del Monestir de Sant Benet de Montserrat comunica amb esperança cristiana la mort de la nostra germana Gna. Eulàlia Sanahuja i Milà, OSB, esdevinguda el dissabte 23 de maig de 2026, després d’un episodi d’accident vascular i d’un progressiu empitjorament funcional i cognitiu en els darrers dies.

Durant la seva darrera setmana, la Mare abadessa i les germanes de la comunitat l’han acompanyada amb delicadesa, pregària i estimació. El dimarts 19 de maig rebé la Santa Unció administrada pel P. Lluís Planas, en presència de la comunitat reunida al seu costat.

La Gna. Eulàlia havia deixat escrites diverses reflexions entorn de la vida i de la mort. En un dels seus textos, que aquests dies ha ressonat amb especial força entre nosaltres, escrivia:

“El final de tota vida té un punt únic. El viatge que tots emprendrem. En aquest acabament podrem tenir la gran visió del gran futur. Serà un camí on tots hi passarem. El vel gris d’aquest món s’aixecarà i tot es convertirà en una plana de fi cristall. És llavors que veurem la immensitat d’un mar transparent, i més enllà la fina capa verda d’un futur renaixement.»

Una vida marcada per la fe, la sensibilitat i el servei

Nascuda a Sitges el 9 d’agost de 1936, l’Eulàlia Sanahuja i Milà va créixer en el context difícil de la guerra civil i la postguerra, experiències que deixaren una petjada profunda en la seva sensibilitat humana i espiritual.

Fou filla del Salvador i la Dorotea, en una família molt arrelada a la vida de la vila marinera. Des de jove participà activament en la vida parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla, especialment en la catequesi i en les tradicionals celebracions populars i religioses de Sitges.

El 18 d’octubre de 1962 trucà a les portes del Monestir de Sant Benet de Montserrat. Vestí l’hàbit benedictí el 13 d’octubre de 1963 i féu la professió solemne el dilluns de Pentecosta de 1968.

Fidelitat monàstica i estima comunitària

Al llarg de la seva vida monàstica, la Gna. Eulàlia col·laborà especialment en els serveis d’hostatgeria, porteria i roberia blanca. Era una dona de gran delicadesa, pulcritud i sensibilitat artística. La seva habilitat amb l’agulla i la costura deixà empremta en nombroses peces i vestits elaborats per a la comunitat.

Les germanes recorden també la seva bondat en el tracte, la seva atenció als hostes i treballadors i la seva estimació pels animals, especialment pels gats, que l’acompanyaren durant molts anys.

Dona d’una profunda vida interior, gaudí llargament del silenci i de la pregària. L’any 1995 recuperà el seu nom baptismal, tornant-se a dir Gna. Eulàlia.

Després d’una greu caiguda l’any 2022, visqué a la infermeria del monestir, on la seva relació amb la comunitat es feu encara més propera i intensa gràcies a les visites i a la companyia quotidiana de les germanes.

“En Crist tot ho renovo”

La divisa espiritual de la Gna. Eulàlia, “En Crist tot ho renovo”, ha acompanyat tota la seva vida monàstica i resumeix el seu camí de fe i esperança.

La comunitat encomana la seva ànima a la misericòrdia de Déu i dona gràcies pel testimoni silenciós, fidel i ple de tendresa que ha deixat entre nosaltres.

Reposi en la pau del Senyor.

Gna. Eulàlia Sanahuja i Milà, OSB