Vam començar a intentar treballar en l’ofici de la Ceràmica el mes de desembre del 1964, ara fa 70 anys, després d’haver fet dos cursos a l’Escola Massana de Barcelona, i haver treballat una mica en algunes empreses del ram.

Els inicis, evidentment, van ser difícils. La ceràmica té una tècnica molt ampla i complexa: forns, esmalts, torn, motlles, diversos fangs, formes diferents de reproduir les peces: colatge, prémer, modelar…, I, quan es tracta d’artesania, a cada taller li toca fer les pròpies descobertes. Però fins a arribar a aquí la tasca ha estat llarga.

Havent reduït la venda d’ornaments litúrgics, després del Concili Vaticà II, i buscant per decisió comunitària altres formes de guanyar-nos al pa, es va enfocar el taller com una feina per la comunitat, no la promoció artística d’ algunes persones concretes. Per això, passats els primers aprenentatges, ens va semblar oportú acceptar l’oferta d’un majorista ja que en aquell moment hi treballàvem quasi 30 monges. Com que simultàniament havíem adaptat com a botiga un petit espai del nostre monestir, quan ens va semblar que podíem prescindir-ne, ens posàrem pel nostre compte. Entre altres raons també ens pesava molt el fet de poder ampliar els temes religiosos, pels quals, com és evident, sentíem molta més atracció.

La decisió aviat va resultar engrescadora. Han estat moltes les persones que al llarg d’aquests anys ens han agraït obertament la tasca evangelitzadora a través de la ceràmica. Les frases s’han fet famoses, i en la majoria de casos, s’escull la peça segons el text que porta.
Actualment hi treballem 10 monges, entre el taller i la botiga. Cadascú especialitzat en la seva tasca concreta.