Qui som
La nostra comunitat la formem les monges de la comunitat de Sant Benet de Montserrat, als monestirs de Montserrat i de Manacor, així com moltes de les persones que ens envolten i que la fan viva, com les amistats, família, voluntariat i treballadores i treballadors.
Què fem
Compartim la nostra vida dedicada a Déu a través de l’acollida, a la nostra hostatgeria i a través de la trobada i l’escolta. Amb la formació i difusió, compartint la nostra pregària, xerrades, cursos, amb l’Escola Monàstica Sinclètica i amb formació humana com el Focusing. I a través de la bellesa, tenint cura de l’espai, de la ceràmica i artesania de Sant Benet de Montserrat i amb les confitures de la Santa Família de Manacor.
Orígens
El monestir de Sant Benet de Montserrat va ser fundat el 1952 a la muntanya de Montserrat fruit de la unió de dues comunitats: la de Sant Anton i Santa Clara de Barcelona (c. 1236-1952) i la de Sant Benet de Mataró (1881-1952). Des del 2016 la nostra comunitat viu també a Mallorca, ja que ens vam fusionar amb la comunitat de la Santa Família de Manacor.
Els seus origens venen del monestir de Sant Antoni i de Santa Clara de Barcelona, que va ser fundat fora de les muralles de Barcelona el 1236. Aquesta va ser la primera comunitat clarissa de Catalunya. Si bé, és cert que en posterioritat, el 1513, la comunitat de monges clarisses es passà al ordre benedictí, fins a la seva extinció el 1952.
L’altre cama de la fundació de Sant Benet de Montserrat va ser el monestir de Sant Benet de Mataró, fundat el 1881 a la ciutat de Mataró per una monja del monestir de Sant Daniel de Girona i una altra de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona, les quals recercaven un model de vida comunitària més proper als inicis de la regla de Sant Benet. Amb la Guerra Civil Espanyola les monges de Sant Benet de Mataró perderen el monestir i al retornar el 1939 els monjos de Montserrat els cediren temporalment el monestir de Santa Cecília de Montserrat. Fou en aquest monestir romànic, testimoni de la primera presència de vida religiosa reglada a la muntanya de Montserrat.
Actualment la comunitat la formem entorn de la trentena de germanes i el nostre dia a dia transcorre entre el treball i la pregària fent honor al lema benedictí “Ora et Labora”. En la pregària seguim els cicles litúrgics i la Litúrgia de les Hores. El seu ritme ens ajuda a endinsar-nos, més i més, en el misteri i el seguiment del Crist. En la pau de l’entorn de Montserrat, i seguint el ritme de la natura, aprenem a viure a fons l’Evangeli estant obertes als batecs del món.
Amb el treball de les nostres mans ens guanyem la vida a través de la bellesa de la ceràmica, dels ciris decorats, de les postals…, però també ens la guanyem a partir de la reflexió i el pensament, oferint formació amb diferents cursos de teologia, de creixement personal, recessos… Per a nosaltres, a més a més, l’hostatgeria del monestir és una part important del nostre treball. Per això, volem viure obertes a tothom qui truqui a la nostra porta, acollint i compartint la seva recerca de fe i de vida, tot oferint-los espais enriquidors d’estada.
El nostre desig és viure l’amor sense límits del Crist, tot restant ben arrelades a la nostra terra i construint plegades un món millor. El Regne de Déu ja està entre nosaltres i dins nostre!
Vida monàstica
Avui dia, el nostre treball inclou la fabricació i venda de ceràmica, l’acollida a l’hostatgeria i el pensament i la formació. Amb tot, comptem amb la inestimable col.laboració de l’Associació de Voluntariat “Shemà”. Proposem:
– Les pregàries del dilluns on line.
– Trobades mensuals de meditació.
– L’Escola Monàstica Sinclètica.
– L’Escola de Focusing Montserrat.
– Seminaris, cursos i recessos.
En gairebé totes les grans religions es troben homes i dones que es distancien de la vida convencional de la societat del seu temps i es lliuren de tot cor a aprofundir en el coneixement i la pràctica de la seva pròpia tradició espiritual fins a les últimes conseqüències. Ascetes hinduistes, monjos i monges budistes, mestres sufís, viuen sols o en comunitat però tots tenen en comú que l’Absolut penetra i orienta totalment la seva vida. La comunitat de creients reconeix en ells homes i dones portadors de pau i de saviesa, coneixedors del que és humà i del diví.
Un camí d’unificació interior
Per a les primeres generacions cristianes, l’experiència de la Resurrecció, l’obertura a l’Esperit, el dinamisme de les comunitats enfrontades molt ràpidament a les persecucions suscitar un tarannà, un estil fort i radical a l’hora de viure la fe: cristians que enmig de la seva debilitat, se senten impulsats per la força de l’Esperit: els arrossega la bona notícia de Jesús.
A la fi del segle tercer, quan el cristianisme es torna religió oficial, es comença alhora a “aigualir”, està ben vist ser cristià però creix el conformisme i la mediocritat. Mentrestant, uns homes i unes dones comencen a envair les solituds del desert, especialment a Egipte: va estenent a poc a poc aquest moviment imparable per tot l’Orient cristià. Són cristians inconformistes que volen viure l’evangeli al màxim, amb radicalitat, assedegats d’una trobada personal amb Déu: són els primers monjos cristians. Uns eren veritables solitaris, eremites com sant Antoni; altres organitzen noves formes de vida comunitària com sant Pacomi, sant Basili i sant Agustí. També hi eren presents les dones en aquest moviment monàstic: Sara, Sinclètica, Maria d’Egipte, Melània, Paula i tantes altres van ser les primeres monges, mestres en l’Esperit i deixebles de la Paraula, seguidores de Jesús i del seu evangeli.
En el nostre baptisme vam quedar incorporats a la família dels cercadors de Déu, dels que caminen per les sendes de l’evangeli, dels que tenen set de l’aigua viva, dels deixebles d’Aquell que és el Camí, la Veritat i la Vida.
És un camí d’unificació interior.
Un camí en què cal callar i escoltar la pròpia realitat, aprenent a viure “despert”. Un camí de “tornada a casa”, de tornada al cor, de profunda humanització … perquè “El Regne de Déu és dins nostre”.
“On era jo quan et buscava? Et tenia davant meu però, estant lluny i fora de mi, a mi mateix no em trobava i molt menys a Tu”.
— Sant Agustí
És un camí de comunió amb els altres.
Un camí progressiu cap a l’amor gratuït, cap a la universalitat. Un monjo antic ho expressava d’aquesta manera:
“Benaurat el monjo que considera cada home com Déu després de Déu”.
— Evagri Pòntic
És un camí d’unió amb Déu.
Un camí de confiança filial cap al Pare, de seguiment de Jesús i d’obertura al seu Esperit.
“Així en la vida monàstica juguen sempre la solitud feta comunió, el silenci fet paraula, la pregària feta compromís”.
— Pedro Alurralde
És un camí per a tots perquè és el camí de l’evangeli, però els primers monjos es van prendre molt seriosament aquesta recerca, aquesta set, aquest camí i es van dedicar de ple a fer-ne l’ofici de la seva vida. I a aquest ofici es van sentir cridats molts homes i dones fins avui. Entre ells hi va haver algú que va marcar de manera indeleble el monacat posterior i al qual es va considerar com el Patriarca dels monjos d’Occident. Era sant Benet.
“Sigui el monaquisme el que sigui hom diria que presenta una simptomàtica polaritat. Per una banda resulta quelcom d’especial, estrany, àdhuc a vegades estrafolari, amb tocs d’inconformisme social i cultural; per l’altra banda, és tan humà que ha estat decisivament proclamat com a la vocació de tot ésser humà, con allò que tota persona hauria de ser o que està cridada a ser, d’una manera o d’una altra, més aviat o més tard.”
— Raimon Panikkar
Com col·laborar: Donatius
Col·laborar amb la comunitat monàstica de Sant Benet de Montserrat. La comunitat rep tota aportació amb agraïment. La teva donació és deduïble segons ho permet la llei. 〉Donar.
Botiga online
Quan una peça surt del forn ja no et pertany. En ella hi ha posades les nostres reflexions i les nostres pregàries. Quan ens alegrem perquè una peça ha sortit bonica, és una lloança a Déu. Una trobada entre les nostres mans i les mans de qui la gaudirà. Amb l’experiència de 60 anys fent ceràmica, elaborem dia a dia les peces que ara posem al teu abast i ens ajuden al sosteniment de la comunitat. 〉Obrir botiga.
Noves vocacions
Aquesta secció et pot ajudar a escoltar encara més la veu de Déu i discernir si et sents cridada a viure a la comunitat monàstica de Sant Benet de Montserrat. De vegades cal fer aquest “salt de fe” per explorar les coses més enllà.